 |
| 20110522 Eleccions Municipals a Sils |
AMS va realitzar la presentació del programa electoral a la sala polivalent del camp de futbol de Sils, amb propostes de diferents sectors i ambits, de les necessitats municipals.
1. MARIA JOSEP LOPEZ DOLCET
2. VICENÇ MANZANO RECHE
3. ENRIC PERALTA APARICIO
4. MANEL ESTANY TELLO
5. GLÒRIA HERRERA MANZANO
6. FRANCESC XAVIER MUNILL BERNADICH
7. ISABEL FARRE GARRIGA
8. RAMONA MECINAS MONTAÑEZ
9. JULI GARCIA GONELL
10. XAVIER JULIÀ CAMPS
11. LAURA SERAS SELVA
12. JOAN RISQUEZ MARTINEZ
13. ROSA GIRBENT COSTEY
SUPLENTS
LIDIA LLISTOSELLA RECASENS
JOSEP ROSSELL MASÓ
GLÒRIA ALCALDE BOSCH
XAVIER LACROIZETTE MAÑAS
JOSEP LLUIS IZQUIERDO BALBAS
FRANCESC XAVIER SERAS GUBERT
ELISENDA CRUELLS CLOPES
La marxa enrere de l'equip de govern (CiU, el PSC i ERC) de fer la captació d'aigua a la dessalinitzadora de Blanes es va acabar de materialitzar ahir amb l'aprovació del ple de la proposta per demanar que l'abastament d'aigua es faci des de la canalització del Pasteral. Colomencs pel Canvi, a l'oposició, s'ha posat al capdavant en aquesta qüestió i sempre s'ha mostrat contrari a dur l'aigua de Blanes. Ahir va demanar a l'Ajuntament que sol·liciti la suspensió definitiva de l'informe de l'ACA que aconsella la dessalinitzadora i no pas la suspensió provisional, com consta en el punt de l'ordre del dia del plenari. Colomencs pel Canvi no se'n van sortir i l'equip de govern va argumentar que no cal descartar cap possible solució per recaptar aigua. Planerament, va venir a dir que “mai direm que d'aquesta aigua no se'n pot veure”. Només Colomencs pel Canvi van votar-hi en contra, els altres 13 regidors, de CiU i d'ERC, hi van votar a favor.
D'altra banda, es va aprovar la liquidació del pressupost del 2010, amb un romanent de tresoreria de 400.000 euros. El pressupost pujava a uns 15 milions d'euros.
Si Santa coloma de Farners no utilitzarà aigua de la dessaladora de blanes, el projecte potser no serà viable, i mès tinguent en compte que l'economia de la generalitat no ès la mès correcte, així que la canodada anirà per llarg. Ja cal trobar sol.lucions a curt i llarg termini per l'aigüa al nucli urbà i sobretot a les urbanitzacions. AMS en el seu programa per a les properes eleccions municipals, aportarà sol.lucions per a aquest problema.
Va néixer a Lleida fa 38 anys però des de petita viu a Sils. Treballa com a directora de l'ABS de Sant Feliu, està casada i té dos fills. Maria Josep López s'estrena com a alcaldable i està molt esperançada gràcies al suport del seu equip. Si és escollida alcaldessa, li agradaria tenir temps per gaudir de la lectura i el muntanyisme, i no voldria perdre mai el contacte amb els pacients. AMS, marca blanca d'ERC, aposta per les eines 2.0 per a la campanya.
Quina valoració fa dels 4 anys?
Han estat molt positius en l'aspecte personal i de poble. I sobretot, per l'equip que hem pogut consolidar. Per això considero que han estat positius i, a més, recomanables.
Quins són els objectius?
Aconseguir augmentar el nombre de regidors [ara són dos] i arribar a ser decisius en la propera legislatura.
I si són decisius?
Governarem amb la màxima eficàcia i tindrem prioritat en l'educació. Tenim encara una escola nova en barracons, amb uns terrenys encallats, amb un institut també en barracons i no hi ha els terrenys cedits.
Altres objectius?
En els temes socials també hi ha possibilitats imaginatives, sense necessitat de fer grans obres, que poden donar una bona resposta.
I amb quin esperit?
Que els petits canvis sumats, poden donar grans millores.
El millor de Sils?
L'esperit de poble. I volem que ho continuï sent però donant els serveis adequats a tothom.
Quants regidors voldrien?
Volem guanyar i ser decisius a l'ajuntament de Sils.
Acostumada a la gestió, ara podria fer un salt més gran.
Estic a punt i no tinc por de dur persones. Fa set anys que duc un equip i podria superar el repte.
Com afecta la crisi a Sils?
Com en la majoria de municipis, en l'aspecte urbanístic; no hi ha ingressos. I això fa que calgui tenir en compte els equilibris.
Així doncs...
És moment d'evitar les grans promeses i apostar per la gestió.
MOCIÓ DE SUPORT A ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ I A
L’ARRIBADA DE LES EMISSIONS DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ
Les emissions de TV3 al País Valencià s’han pogut veure gràcies a l’esforç i al treball que han fet molts ciutadans a través d’Acció Cultural del País Valencià.
Ara, però, després d’un llarg procés de setge per part del govern de la Generalitat Valenciana format pel Partit Popular i encapçalat pel seu president Francisco Camps, aquests han aconseguit el seu objectiu pel qual ACPV s’ha vist obligada a deixar de reemetre el senyal que permetia les emissions de TV3 en aquest territori.
Tal i com declara Acció Cultural del País Valencià (ACPV): ”Reunida la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià el dijous 17 de febrer del 2011, ha pres la decisió de cessar les emissions de TV3 al País Valencià. Això és provocat per les renovades amenaces de noves multes del govern valencià. La nostra entitat ja ha pagat una primera multa de 126.943,9 euros i ara ha de fer efectives dues multes més que sumen 600.000 euros. La data límit per a fer-ho és el 20 de març, si no volem que s’inicie el procés de constrenyiment i embargament de comptes corrents, ajudes i propietats, com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ara, a més, se’ns amenaça amb noves multes que significarien 120.000 euros més cada mes.”
La continuïtat d’aquestes emissions són de vital importància per a la normalització del català en el conjunt del seu àmbit lingüístic, i de les relacions entre Catalunya i el País Valencià. D’altra banda, davant del fet que cada dia tenim accés a més televisions en llengües i continguts ben diversos, la resposta d’un govern no pot ser mai la censura d’un canal en particular, sinó garantir l’accés dels ciutadans a la més àmplia oferta, com a mostra de pluralitat informativa i de llibertat d’expressió.
És per tots aquests motius que el grup municipal d’AMS proposa l’aprovació dels següents acords:
MOCIÓ A FAVOR DE LA DACIÓ EN EL PAGAMENT DE LES HIPOTEQUES I L’ELIMINACIÓ DE LES CLÀUSULES DEL SÒL
En el darrer cicle econòmic expansiu, l’estancament dels salaris, el vertiginós augment del preu de l’habitatge, l’escàs mercat de lloguer, uns tipus d’interès a mínims històrics, una normativa molt laxa vers la responsabilitat dels bancs i caixes davant les condicions ofertades per a crèdits i hipoteques, així com una deficient supervisió per part del Banc d’Espanya, han empès desenes de milers de famílies a hipotecar-se fins a 40 anys per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Tenir un sostre familiar ha suposat, en molts casos, un compromís del 50% dels ingressos familiars dedicats al seu pagament fins a la jubilació del deutor.
L’evolució de l’import de les hipoteques atorgades ha anat de la mà de l’augment dels preus de l’habitatge. La hipoteca mitjana va passar de ser de 111.000 euros a Catalunya i de 97.000 euros a Espanya al 2003, a 184.000 euros i 149.000 euros a Catalunya i Espanya respectivament al 2007, any en què esclata la crisi financera. A partir d’aquest moment, tant el número d’hipoteques com l’import de les mateixes es redueix considerablement, fins assolir una mitjana de 125.000 euros a Catalunya i 120.000 euros a Espanya al juny del 2010.
En total, del 2003 al 2009 s’han signat a l’estat espanyol 1.286.647 hipoteques d’habitatges. D’altra banda, el 2006 va ser l’any del període en que més hipoteques es van signar (243.346) i també en què la hipoteca mitjana arribava al seu màxim històric (184.000 euros a Catalunya), a uns tipus d’interès especialment baixos.
Però les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi financera i econòmica han deixat a Catalunya un 17,7% de població en atur i la impossibilitat de fer front al deute hipotecari està sent una realitat cada cop major i una de les noves causes d’exclusió social.
L’execució hipotecària per impagament del crèdit hipotecari provoca la pèrdua de l’habitatge familiar per a milers de famílies cada any. En aquest procediment l’habitatge és subhastat, i la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) 1/2000 estableix que, en cas de no presentar-se postors, el creditor pot adjudicar-se l’habitatge pel 50% del valor de la nova taxació. El banc no només es queda amb l’habitatge per un preu molt menor pel qual es va signar la hipoteca, sinó que a més el deute segueix viu descomptant-li el valor del bé executat.
A diferència d’altres requisits existents a la Unió europea, a Espanya, el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal present queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.
Del primer trimestre de 2007 al primer trimestre de 2010, el número d’execucions presentades a Catalunya ha augmentat un 485% i un 385% a Espanya. Al 2009 van tenir lloc 93.319 execucions hipotecàries a l’estat espanyol, de les quals un 20% es van produir a Catalunya. És a dir, més de 18.000 habitatges embargats i posats a disposició de l’entitat financera a Catalunya en tan sols un any.
Segons l’Agència Negociadora de Productes bancaris –companyia de refinançament de deutes-, el 2010 a l’estat espanyol finalitzarà amb més de 118.000 execucions hipotecàries. De confirmar-se, i sumades a les dades oficials del Consell General del Poder Judicial fins 2009, més de 270.000 famílies es podrien veure sense sostre en els anys posteriors a l’esclat de la crisi, del 2008 al 2010. La xifra prevista pel 2010 suposaria un augment del 500% de les execucions hipotecàries d’aquest any respecte el 2007.
En bona part de les legislacions del nostre entorn com a França, Bèlgica, Alemanya o els països anglosaxons es té en compte la situació de sobreendeutament personal i deute hipotecari de les persones físiques, quan el deutor ho és de bona fe (per causes sobrevingudes) i el bé hipotecat és l’habitatge habitual, de manera contrària en el cas espanyol i català.
Als països anglosaxons la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari, és a
dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute. A la legislació espanyola existeix un buit legal significatiu que determina la impossibilitat de fer palès una situació sobrevinguda de sobreendeutament familiar.
Per altra banda, en una part important dels contractes de préstec amb garantia hipotecaria realitzats en els darrers anys, s’han inclòs de manera generalitzada condicions que perjudiquen greument als prestataris, com les anomenades “clàusules de sòl i sostre” per a les hipoteques amb interès variable, per les quals s’estableixen un límit mínim i màxim pel que fa a l’índex de referència del tipus d’interès. Aquesta clàusula, que en un principi hauria de protegir al consumidor davant un augment considerable dels tipus d’interès, i alhora assegurar a l’entitat financera un tipus d’interès mínim que cobreixi el risc de l’operació, han estat incloses de tal manera que constitueixen un greu perjudici per a les famílies amb hipoteca amb interès variable.
La inclusió de les “clàusules de sòl i sostre” ha pres com a referència, de manera constant, uns límits mínims i màxims del tipus d’interès que, observats des de l’evolució històrica dels mateixos, són fàcilment superables per als tipus mínims i difícilment assolibles per als tipus màxims. D’aquesta manera, el que havia de ser un clàusula de protecció en benefici mutu s’ha convertit en realitat en una assegurança per a entitats financeres de l’aplicació d’un tipus d’interès més alt que el de l’índex de referència, en especial en un moment en què aquest no arriba al 2%. D’aquesta manera, les llars hipotecades no es beneficien de la baixada del tipus d’interès.
Es calcula que el 80% de les hipoteques constituïdes a l’estat espanyol entre el 2006 i el 2009 poden contenir una clàusula d’aquestes característiques, amb perjudicis que poden oscil·lar entre els 1.200 i 2.300 euros anuals de mitjana.
La consideració com a abusives de les “clàusules de sòl” es basen, d’acord amb la normativa vigent, en la seva inclusió amb caràcter general, limita els drets de consumidors i usuaris (en esdevenir a la pràctica un “tipus fix” quan els tipus d’interès són baixos), situa a les entitats financeres en una posició de privilegi respecte als prestataris i són desproporcionades pel que fa a la concreció del tipus mínim i màxim.
Per tots els motius exposats fins aquest punt, i com a mesures a prendre atenent les circumstàncies de crisi econòmica actual, els regidors i les regidores del grup municipal d’Esquerra proposem al ple de l’ajuntament l’adopció dels següents acords:
1. Demanar la modificació de la legislació vigent en el sentit d’introduir la dació en pagament com a forma de liquidació del deute hipotecari en determinats casos.
2. Declarar abusives les clàusules que en el contracte hipotecari fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès variable contractat.
3. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Senat; als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i a la Federació de Municipis de Catalunya.
